La mà dissecada

L’autor de ‘La mà dissecada’ és Henry René Albert Guy de Maupassant. Va néixer el 1850  a Miromesnil, França i va morir el 1893 a Passy, França. Va ser un novel·lista francès popular del segle XIX. Va rebre una educació religiosa, però el 1868 va provocar la seva expulsió del seminari. El 1880 va escriure el seu primer èxit: Las noches de Medan. El 1892 després d’intentar-se suïcidar, el van ingressar al manicomi de Paris, on va morir.  “La mà dissecada” és un text narratiu de terror, forma part del llibre: ‘La tomba i altres contes d’horror’ publicat el 2003.

“La mà dissecada” explica la història d’un noi i el seu amic Pierre. Un vespre Pierre arriba a casa d’uns amics. Els amics estan bevent, explicant acudits i parlant sobre pintura, literatura, i mentre parlen, Pierre decideix treure una mà dissecada que portava dins la butxaca. Aquesta mà era la d’un criminal del 1736. L’endemà el protagonista decideix anar a casa d’en Pierre a veure com li va tot. Pierre ha decidit penjar la mà a la campana de la porta, però el propietari de la casa on viu, decideix anar-hi. Quan el propietari arriba a la casa li diu a Pierre que la mà de la porta i tot seguit decideix posar-la a la campana de la seva alcova. L’endemà a les 6 del matí truquen a l’amic de Pierre, ha passat un fet horrible a la nit. Quan arriba a l’habitació de Pierre ja hi ha la policia; al llit, hi ha el cos de Pierre inconscient.  Quan l’amic mira l’alcova no troba la mà que el dia anterior havia col·locat Pierre. Des d’aquest moment Pierre no torna a ser el mateix i finalment mor a l’hospici delirant. Quan van a enterrar el cos a Normandia, els treballadors mentre buscaven un lloc per poder col·locar el cos de Pierre van trobar un taüt. Els enterradors van fer saltar la tapa i a dins hi van veure un esquelet amb un monyó tallat.

“La mà dissecada” al principi té un to irònic i festiu perquè Pierre i els seus amics mentre parlen fan bromes i diuen ironies. Per exemple quan Pierre treu la mà i diu: -Us presento un gran criminal amic meu. O quan un dels amics li contesta a un altre: -I qui ha begut, beurà. Després que els amics marxen cada un a casa seva, el to canvia. Comença a ser pessimista, de terror, l’amic de Pierre es comença a preocupar, a somiar, dorm malament i té sensacions estranyes. La intenció de l’autor és moralitzar al lector perquè explica que no es pot jugar amb els morts ni riure’s d’ells. Pel que fa a l’estructura del text  la introducció va des de ‘’Ara fa uns vuit mesos’’ fins a ‘’cadascú tornà a casa seva’’. La introducció vas des d’aquests punts perquè explica com comença tota la història de la mà i Pierre. Pel que fa al nus que s’inicia a ‘’L’endemà vaig anar a casa de’’ i acaba a ‘’es creia perseguit per un espectre.’’ El nus va des d’aquestes parts perquè explica com es compliquen els fets. Explica com l’estat de Pierre va empitjorant. I el desenllaç va des de ‘’Un dia em va venir’’ fins al final, perquè es la part on s’explica la mort de Pierre i el seu enterrament. 

El registre és proper, espontani però quan acaba la festa dels amics és més estàndard perquè tot i que la gent no estigui informada sobre fets estranys o que només es llegeixi el relat tingui la edat que tingui excepte els menors de 10 anys poden seguir la historia, tot i que, hi ha algunes paraules que no s’utilitzen gaire. Hi ha alguns petits canvis de registre perquè aquest text es va escriure durant el segle XIX, i per aquest motiu apareixen algunes paraules que actualment no s’utilitzen gaire. Hi ha ironies per exemple Pierre diu que la mà li donarà pensaments seriosos cada nit. Hi ha una personificació que és la mà dissecada perquè la mà actua per si sola i a la vida real una mà no pot fer accions com per exemple matar a algú. Hi ha una sinestèsia que és: ‘’La mà pudia a malvat’’ perquè la mà està relacionada amb el sentit del tacte en comptes de l’olfacte.

 Els personatges principals són en Pierre, que és el protagonista, i l’amic que és el narrador. Pel que fa a la caracterització dels personatges és indirecta. Pierre és jove, atrevit, irònic, ja que es capaç de portar la mà d’un assassí amb ell i no li far por riure’s dels morts. L’amic de Pierre és amistós, jove, més responsable que Pierre i conscient de la veritat, del que passa.  El narrador és testimoni perquè és en primera persona i és amic de Pierre que és el protagonista i veu tot el que passa. El temps es basa en un flashback i a partir d’aquí és lineal cronològic. La narració es localitza al principi a casa de l’amfitrió, després a la casa de Pierre, a París i finalment a Normandia on enterren a Pierre, al segle XIX.

 Aquesta història no m’ha deixat indiferent perquè aquests temes no es llegeixen gaire sovint. Aquesta història en parlar d’una mà dissecada és força estrany, mai havia llegit res semblant i m’ha agradat. Té una funció alliçonadora perquè explica que no es bo riure dels morts, ni dels esperits. Una altre manera d’interpretar aquesta història és que has de fer mes cas als teus amics quan et donen consells i no agafar-te la vida rient. En conclusió que amb el tema dels morts no s’hi pot jugar. M’ha agradat molt perquè quan la comences a llegir no pots parar fins que l’acabes, és intrigant.  La recomanaria a tots els meus amics perquè es una lectura ràpida i senzilla, a més a més, és divertida i diferent a totes les altres lectures que normalment fem.