El gat negre

L’autor d’ “El gat negre” és Edgar Allan Poe. Va néixer el 19 de gener de 1809 a Boston i va morir el 7 d’octubre de 1849 a Baltimore, quan només tenia 40 anys. Va ser un escriptor romàntic anglès dels Estats Units d’Amèrica. Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Va ser conegut per escriure relats fantàstics i d’horror. Va ser el segon fill de la parella i quan la mare va tornar a quedar-se embarassada, el pare els va abandonar. Al 1811 Elisabeth va morir i Edgar va ser acollit, sense que l’adoptessin legalment per un matrimoni del qual va heretar el cognom Allan. Des dels setze o disset anys va tenir problemes alcohòlics. Els seus primers dos llibres van der de poesia.  El 14 de gener de 1832 va publicar el seu primer conte dels 67 que va publicar durant tota la vida.

“El gat negre” va ser publicat el 19 d’agost de 1843 al Saturday Evening Post de Nova York, amb el títol original The Black cat. Però el llibre on hi ha “El gat negre”, es va publicar al 2006, juntament amb altres relats d’Allan Poe. “El gat negre” explica la història  d’un pres. Aquest pres explica tot el que ha fet abans que el tanquin a la presó i el motiu pel qual el tanquen. Tot comença quan assassina el seu gat negre. Temps després, adopta un gat negre, però amb una taca blanca. Es pensa que el gat el persegueix sempre. Va veient com la taca blanca agafa la forma d’una forca. Al cap d’un temps ell baixa al soterrani on vivien i el gat el segueix. Agafa una destral per matar al gat, però la dona para la destral. El protagonista s’enfada i clava la destral al cap de la seva dona. El protagonista va pensant com amagar el cos i finalment decideix emparedar-la dins el soterrani.

El tema és l’empitjorament mental del protagonista per culpa de l’alcohol perquè al principi li encantava estar amb el seu primer gat, però a mesura que va passant el temps, el seu odi contra el gat va augmentant. Pel que fa al to del conte, és macabre, fosc i de terror perquè explica com el caràcter del protagonista va empitjorant i com acaba malament. Per exemple és macabre perquè explica com mata la seva dona i no es penedeix, només es preocupa del que ha de fer amb el cos mort, i això no és el pitjor, sinó que decideix emparedar-la sense cap remordiment.

Si parlem de la forma del text, el llenguatge és estàndard perquè la història es pot entendre perfectament, tot i que hi ha algunes paraules que consten. Com per exemple aversió. Per anomenar el gat el protagonista utilitza metàfores com: el monstre, la bèstia... També utilitza paraules com aversió per posar en tensió al lector.

Si parlem del temps hi ha una retrospecció perquè comença quan ja està tancat a la cel·la i explica tot el que ha fet i els motius perquè el tanquen. El ritme és força ràpid i lineal perquè es veu com va empitjorant i ràpid perquè amb poc espai explica tot el que passa durant anys. Pel que fa als personatges hi ha el protagonista, el gat i la dona. El protagonista és un personatge rodó perquè es veu com va evolucionant negativament. És un home amb pensaments negatius, està molt segur d’ell mateix perquè no es preocupa dels seus actes, ni quan la policia baixa al soterrani i ell mateix pica la paret perquè el descobreixin. És força psicòpata perquè desprès de matar la dona se sent tranquil, dorm bé. Pensa que el món va encontra d’ell, però tot i això és religiós perquè té remordiments quan li treu l’ull al seu primer gat i per aquest motiu decideix matar-lo. El gat té un paper principal perquè és molt importat en el desenllaç i en l’empitjorament del protagonista. Físicament és tot negre però té una taca blanca que va canviat de forma fins a convertir-se en una forca. En aquesta taca el protagonista hi veu reflectit el seu futur. Pel que fa al tipus de narrador és en primera persona, protagonista perquè explica els fets, per exemple, la història comença dient que actualment està tancat a la presó i desprès retrocedeix fins al moment en què tot va començar. La narració es desenvolupa al segle XIX i el lloc on es desenvolupa és a la presó, on comença la història, a la casa on viu el protagonista, i al soterrani on mata la dona i intenta matar el gat.

Finalment crec que “El gat negre” és una història curta però intensa ja que té un ritme ràpid i el mal va augmentant. El desenllaç es pot intuir, però quan el llegeixes et quedes impactat perquè descriu de tal forma la situació en què es troben el gat i la dona dintre la paret que et fa venir pell de gallina.  Si comparem “La mà dissecada” i “El gat negre” podem veure que relativament s’assemblen, perquè tots dos són de terror, són macabres perquè una explica com juga amb una mà dissecada i l’altre descriu com mata sense tenir remordiments. Per mi “El gat negre” és una història més impactant que “La mà dissecada”, tot i que, a tots dos relats pots intuir el que pot passar. Tots dos escriptors són més o menys de la mateixa època, escriuen relats de terror, misteri, però en la meva opinió, Edgar Allan Poe sap utilitzar expressions i paraules amb les quals pots entrar més dintre el relat.